Alleugereix la calor de l’estiu amb una amanida de pasta amb cireres


Ara que fa tanta calor, us recomano la següent amanida que vaig inventar-me fa uns dies tot fent el sopar. Aquí en teniu la recepta:

INGREDIENTS per a l’amanida en sí

– Cireres
– Enciam de fulla de roure
– Pastanaga
– Tomàquet de pera
– Pebrot vermell
– Ou dur
– Trossets de pernil salat
– Pasta: Farfalle i/o macarrons
– Parmesà a daus
– Olives
– Rúcula

INGREDIENTS per a amanir

– Oli
– Orenga

INGREDIENTS per al “toc final”

– Sèsam

– Sucre morè

– Sal

– Oli

COM PREPARAR L’AMANIDA

Poseu a bullir aigua en un cassó o una olla. Quan arrenqui el bull, afegiu-hi uns 80 grams de pasta per persona, un raig d’oli i un parell de cullaradetes de sal. Deixeu-ho coure el temps necessari (indicat en el paquet de pasta) i escorreu-ho. Sobteu-ho amb un raig d’aigua freda per tal d’evitar que la pasta s’enganxi.

Traieu els pinyols de les cireres. Hi ha un estri que us pot ajudar a fer-ho, encara que si no el teniu podeu anar tallant les cireres fins que només us quedi el pinyol. Llavors talleu totes les hortalisses ben petites, com si volguéssiu fer-ne daus. L’ou dur també es talla ben petit. Aneu posant tots els ingredients a dins d’un bol i aneu-los barrejant.

COM AMANIR L’AMANIDA

Poseu-hi poca sal, ja que el que hi afegirem com a “toc final” serà salat. Afegiu-hi un bon raig d’oli i un o dos pessics d’orenga.

COM PREPARAR EL “TOC FINAL”

Necessitareu una paella d’aquelles que són tant petites com el palmell d’una mà. Poseu-la al foc al mínim i agafeu un paper de cuina. Unteu el paper de cuina amb oli i llavors utilitzeu-lo per a untar la paella. Cobriu la superfície de la paella amb sèsam. Quan comenci a estar una mica torrat (tot just quan comença) afegiu-hi un parell de culleradetes de sucre morè i una de sal (ho podeu anar tastant perquè no quedi ni massa dolç ni massa salat). Si ho creieu oportú perquè veieu que el sèsam s’està enganxant a la paella, afegiu-hi unes quantes gotes d’oli. Remeneu-ho bé durant un minut (aproximadament) i poseu-ho per sobre de l’amanida.

PRESENTACIÓ

Ho podeu servir amb el bol gran o posar-ho en plats o bols individuals. Si escolliu l’última opció, primer amaniu l’amanida i repartiu-la. Per últim, afegiu-hi el sèsam.

BON PROFIT!

L’emoció de la música

Ja hi havia pensat alguna altra vegada, però mai me n’havia adonat tant com ara. La música ens transporta records, ens fa sentir emocions, ens recorda persones.

Després d’un mes i mig als Estats Units m’ha vingut de gust escoltar un artista africà, concretament de Mali. Escoltant el tema “Moffou” de Salif Keita m’he transportat directament a casa, la relaciono directament amb la meva família, amb els meus pares. Abans de marxar de casa aquesta cançó ja m’omplia i m’emocionava, ara, encara més. Quatre llàgrimes m’han rodolat per les galtes. Potser alguns trobareu que estic molt susceptible, però us he de confessar que és la primera vegada que ploro escoltant una cançó. Jo sola, a l’habitació, amb la música que surt del portàtil, plorant i amb un somriure a la boca.

Segurament vosaltres també tingueu aquelles cançons que us fan canviar repentinament l’estat d’ànim, que us emocionen, que us “curen”, que us relaxen o que us exalten i animen. Us convido a què ho comenteu a aquí. Potser els altres col·laboradors de Kasundena també us animeu a escriure articles comentant aquest tema…

És increïble com la música ens pot arribar a transportar. L’altre dia, en entrar al cafè estudiantil, “cool” i alternatiu on solem anar amb la meva companya d’Amity, ens tenien posada música de Camarón (dic “ens tenien” però realment l’havien posada sense saber que nosaltres hi aniríem, vaja, em sembla!). Immediatament em vaig situar a Barcelona. I a les poques vegades que he anat a ballar rumba a l’Apolo. I vaig pensar amb les companyes de la Facultat. El cafè ja no era el mateix. I ho tenen ben estudiat, perquè segons el dia poden arribar a posar música molt relaxant i “chillout”, quan és època d’examens i d’estudiar, música més folk un dia en què hi ha ambient de xerrar tranquil·lament o música més animada (i a aquí hi incloc Camarón) un diumenge a la tarda o a l’hora punta per a fer circular a la gent. Senzillament, el lloc pren una altra aura i l’ambient canvia.

Un altre tipus de “moment” musical que em meravella és la música als passadissos del metro o al carrer. Un matí, migdia o tarda qualsevol, la gent anant o tornant de treballar, seriosa, en silenci, esquivant les mirades, caminant ràpid… i, de cop, el lloc s’humanitza per la presència d’un senyor o senyora tocant un instrument. Aquest lloc tant fred pren una calidesa que abans no tenia. Fins i tot sembla que la gent somrigui una mica i tot. O potser sóc jo que em poso contenta.

En fi, per alguna cosa existeix la Musicoteràpia!

Us incito a què comenteu els temes que us transporten i que relacioneu directament amb persones i moments importants de la vida. I si no ho voleu compartir, deixeu-me que us recomani fer l’exercici de reflexionar-hi o de seleccionar diferents temes i apuntar en un paper què us inspiren, quines sensacions i imatges us vénen al cap i qualsevol altra cosa que us pugui acudir. És interessant. Bé, si més no, jo ho trobo molt  interessant. I vosaltres?

Sobre Londres

En aquest blog ja s’ha parlat de Londres. En concret ho van fer la Nina i la Mar, doncs fa poc jo també hi vaig anar així que us parlaré de les coses que no han dit elles, és a dir, algun lloc més per visitar i algunes curiositats.

Curiositats:

    • Sí, quasi sempre fa núvol i a més a més va plovent a estones.

    • Hi ha molts espanyols i catalans, ja sigui de vacances o treballant. I quan dic molts és molts!

    • La gent sempre corre per agafar els autobusos i els trens, i això que els autobusos normalment passen cada 5 minuts!

    • Si us voleu moure en transport públic compreu una Oyster Card o us sortirà molt car! Van molt bé, no cal ni treure-les del moneder, perquè funcionen amb tecnologia NFC, contacless.

    • Recordeu que necessitareu un convertidor pels endolls.

    • Els museus són gratuïts! Tot i que t’aconsellen fer una donació de 2-5 lliures. A més a més et cobren per serveis com ara guarda-roba, al Natural no penseu pas en deixar-hi les maletes, que us costaria més de 15£ .

    • Molts lavabos són pagant 50 penics! Aprofiteu els que són gratuïts com els de museus o restaurants.

    • Els esmorzars típics tenen molt de colesterol: ous, bacó, salsitxa… Tasteu els Pancakes! Em van encantar! També hi tenen moltes cookies i barretes de xocolata de molts tipus.

Coses a visitiar que no s’hagin dit:

  1. Camdem Market: Allà hi trobareu un munt de coses interessants: heavys, hippies, punkies… i a més a més moltes parades de menjar barat de diferents països: fins i tot hi tenien paella! Si voleu tastar un menjar anglès que estigui bo tasteu l’ànec confitat!
  2. Museus: British Museum, National Gallery, National History Museum. Al British hi trobareu moltes coses gregues i egípcies i a unes hores específiques a cada secció hi fan visites guiades gratuïtes. Al National quadres de pintors de diferents èpoques i procedències i al Natural animals, fòssils i ecologia.
  3. Pubs. Hi ha molts pubs de música en directe, com per exemple el 12 Bar Club i el Blues Club.

 

American lifestyle: Younger drivers, older drinkers. Edats en el conduir i el beure

A Minnesota l’edat legal per a treure’s el carnet de conduir és els 16 anys. Això vol dir que, quan vas per l’autopista i mires les cares dels altres conductors (sí, confesso que m’agrada xafardejar en els altres cotxes, em fa gràcia veure la cara que posa l’altra gent quan descobreix que els estàs mirant a través de la finestra del teu cotxe, és com si els recordessis, de cop i volta, que no estan sols en la seva bombolla automobilística!) pots sorprendre’t en trobar-te a un/a adolescent al volant.

I és que si no tens cotxe, poca cosa pots fer. És el mitjà de transport predilecte, a pesar de què els High Schools tinguin transport de bus escolar gratuït. Treure’s el carnet de conduir costa només uns 10$ i si ets major de 18 anys no cal que vagis a una autoescola (qualsevol persona amb carnet de conduir pot ensenyar-te). Fas un examen teòric i després el pràctic i llestos! Vulguis o no, això dóna molta més independència i llibertat als adolescents i té un impacte en la societat. Creixen més ràpid pel que fa a poder sortir i fer la seva, però no en maduresa. L’adolescència s’allarga.

En canvi, pel que fa al beure, no es permet fins als 21 anys. És totalment estricte. L’alcohol es ven exclusivament en bars i cellers (Liquor Houses), als quals NOMÉS hi pots entrar si tens 21 anys o si vas acompanyat/da d’una persona adulta. Quan vaig arribar a aquí, vaig haver d’esperar tot un mes fins que vaig poder tornar a prendre’m una cervesa. A casa nostra tenim molta més cultura del vi i del beure de manera sana i controlada. És clar que quan s’acosta l’edat de beure a tot arreu es fa un “beure per beure” exagerat, però tinc la sensació que aquí passa molt més. El “botellón” es fa extensiu a edats adultes.

Ara bé, el que és segur és que no trobaràs adolescents ni joves conductors conduint beguts a les autopistes!